Fa uns cinc anys i mig que els meus fills assisteixen a psicomotricitat, primer en família quan eren més petits i després en grup quan ja han crescut. Només puc expressar paraules d’agraïment per tot aquest viatge que hem viscut i seguim vivint descobrint la psicomotricitat. En el nostre cas, no només ajuda a madurar psicològicament als nostres fills a través del que més els agrada, sinó que a nosaltres, com a pares, també ens dona eines per créixer i educar-los. Hem après que cada infant té el seu ritme, a respectar el seu talent propi, a acompanyar els límits de la manera més respectuosa possible, i sobretot, ens ajuda a conèixer-los com a persones úniques en construcció. Penso sovint que som molt afortunats de tenir un espai com El Cau tan a prop de casa; és un privilegi compartir-lo amb un equip humà i unes grans professionals que hi treballen. La mirada del projecte és meravellosa i respectuosa, es nota que és un treball vocacional. Sempre que em pregunten per la psicomotricitat dels meus fills, dic el mateix: és l’última “extraescolar” que els trauria, perquè és molt més que això.